- La Junta de Portaveus n’ha aprovat per unanimitat la proposta d’Esquerra Republicana, que també insta el consistori a «iniciar els treballs» per habilitar-lo com a indret memorial tan aviat com el govern l’hagi rehabilitat
- Gabriel Fernàndez: «Estem satisfets de poder tirar endavant aquesta iniciativa perquè la comunitat educativa del Pau Vila, els graciencs i tots els sabadellencs puguem recuperar una peça memorial fonamental»
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell ha aprovat aquest matí per unanimitat la moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana, el principal de l’oposició, perquè la ciutat demani al govern de la Generalitat que condicioni el refugi antiaeri de l’IES Pau Vila, al barri de Gràcia, perquè pugui esdevenir espai de memòria democràtica. El text proposa, concretament, que el govern del país activi «l’inici de les actuacions per a la recuperació» del refugi de defensa passiva gracienc com a espai patrimonial «dins el marc de les actuacions que impulsa la Direcció General de Memòria Democràtica», i també insta el mateix consistori a «iniciar els treballs» per convertir-lo en indret de patrimoni memorial.
Pla de Memòria Democràtica
La moció republicana emmarca la proposta dins la Llei de Memòria Històrica espanyola i l’avantprojecte de Llei Integral de Memòria Democràtica catalana, i també menciona la recent aprovació del Pla de Memòria Democràtica 2022-2026 de l’Ajuntament de Sabadell, a la qual Esquerra Republicana ha fet 25 propostes d’esmena, 20 de les quals s’han acceptat.
Un dels cinc refugis documentats
Segons la feina feta pel Museu d’Història de Sabadell dins el marc del projecte de recerca Els espais històrics de la guerra civil a Sabadell, la defensa de la població civil dels bombardejos la va assumir la Generalitat i, en cas de la ciutat, concretament, la Comissió de Defensa Passiva, que va planificar la construcció de deu refugis. D’aquests deu, es té constància de la construcció de cinc: el polvorí de l’aeròdrom, el refugi de l’aeròdrom, el del carrer Buxeda, el del carrer Caresmar i, finalment, el refugi civil que la moció demana condicionar, situat entre els carrers Viladomat i Jacint Verdaguer, a l’illa de cases que actualment ocupa l’IES Pau Vila.
La construcció del refugi municipal del Pau Vila va començar el 1937 i, segons el llibre d’actes de l’Ajuntament republicà, es va acabar a principis del 1939. Van treballar-hi un màxim de 40 obrers. Al final de la guerra civil, el refugi va quedar en l’oblit. Segons l’Arxiu Històric i el Museu d’Història, el 1958 es va arrendar a un particular per al cultiu de xampinyons.
Durant les obres de construcció de l’IES, iniciades el 1968, es van enderrocar les boques d’entrada al refugi antiaeri i es va cobrir amb una planxa metàl·lica. Aquesta actuació, però, no en va comportar la destrucció: simplement, la peça va quedar sota el nou equipament educatiu.
El 2008, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat va fer el 2008 una intervenció arqueològica al refugi antiaeri del Pau Vila per tal de constatar-ne l’existència i la ubicació, i, també, per localitzar-ne, si més no, un dels accessos per entrar-hi poder establir-ne els límits sense necessitat d’una intervenció més contundent. Això va permetre constatar l’existència del refugi indicada pel georadar, però no pas localitzar-ne els accessos. Conclou que l’estructura és sòlida, fet que fa preveure’n una «òptima conservació» tot i la manca d’entrada.
Els professors de l’institut han investigat sobre el refugi dins els currículums de matemàtiques i ciències socials. Això els podria haver permès localitzar les dues entrades de l’estructura i corroborar les conclusions dels treballs del Museu d’Història i de la Fundació Bosch i Cardellach.
L'Ajuntament demanarà a la Generalitat recuperar el refugi de l'Institut Pau Vila a petició d'@erc_sbd @GabrielFerDiaz: "Enfrontar-nos al feixisme també vol dir recuperar la memòria, perquè no torni a passar"
— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) June 2, 2022
📝 https://t.co/9pqP4C2QD8 pic.twitter.com/eAxoX7OXxw
Bombardejos feixistes
L’alcaldable republicà i portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sabadell, Gabriel Fernàndez, ha afirmat: «Estem satisfets de poder tirar endavant aquesta iniciativa perquè la comunitat educativa del Pau Vila, els graciencs i tots els sabadellencs puguem recuperar un elementpatrimonial fonamental de la nostra memòria democràtica. Volem agrair als portaveus dels altres grups municipals el suport a la nostra moció, que ho fa possible, i la bona feina dels regidors Èlia Soriano-Costa i Pere Farrés. Hem d’homenatjar els homes i dones que ens han precedit i que, en un context dramàtic (la guerra civil), van treballar perquè la ciutat disposés d’estructures de defensa passiva davant de possibles bombardejos feixistes. Esquerra Republicana n’entomem el testimoni i continuem plantant cara al feixisme, que ara no bombardeja amb bombes, sinó amb contravalors virals i mediàtics que ens volen dur a societats fosques, i que alguns, irresponsablement, blanquegen per acció o per omissió. Accions com aquesta, que interpel·len les noves generacions, són essencials per derrotar-los».
