- En una moció al Ple de dilluns, els republicans proposen que el consistori creï una comissió específica per determinar «l’hereu o hereus legítims» de l’edifici i per trobar «la millor estratègia» per restituir-li’n la propietat
El grup municipal d’Esquerra Republicana Sabadell proposa que l’Ajuntament s’impliqui en la reparació de l’espoli franquista de la seu de l’antic Círcol Republicà Federal (CRF), edifici situat al número 40 del carrer Narcís Giralt, al centre, i propietat, actualment, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que en cedeix l’ús al consistori durant 50 anys en un conveni renovat recentment. Els republicans sabadellencs volen que l’Ajuntament creï una «comissió de treball específica» amb membres polítics i tècnics –i, si cal, amb experts externs– per establir «qui és l’hereu o hereus legítims» del CRF i per «determinar la millor estratègia» per restituir-los-en la titularitat, i també demanen que, tot seguit, l’Ajuntament sol·liciti a la UAB que retorni l’edifici confiscat als seus propietaris. ERC Sabadell, primera força de l’oposició, defensarà la proposta en forma de moció al Ple municipal de dilluns.
Totes les gestions, tots els recursos
La iniciativa del grup republicà pretén que l’Ajuntament de Sabadell dugui a terme «totes les gestions polítiques, administratives i jurídiques necessàries per assegurar la reparació de l’espoli franquista» de l’edifici del CRF, encara pendent 85 anys després, i que, per assolir aquest propòsit, es comprometi a destinar-hi «tots els recursos humans, tècnics i materials necessaris». Esquerra Republicana Sabadell contempla als acords del text proposat la possibilitat que l’edifici no tingués hereu o que aquest «no es pogués determinar», i, en aquest cas, proposa que l’ajuntament demani a la UAB que li cedeixi la propietat de l’edifici.
Convertit l’any passat en espai de memòria del Memorial Democràtic, l’immoble acull l’Orquestra Simfònica del Vallès, de la Fundació Òpera a Catalunya i de l’associació Eutime. L’últim dels acords de la moció republicana Insta l’Ajuntament de Sabadell a «regularitzar, dins un termini de sis mesos, els convenis de cessió d’ús amb les entitats actualment allotjades a l’edifici del CRF».
Un deute de la ciutat amb la seva memòria
L’exregidor republicà Pere Farrés ha afirmat: «Cal resoldre aquest deute pendent de la ciutat, de tota la ciutat, amb la seva memòria democràtica. El nostre programa electoral proposava ‘Iniciar els tràmits per a la recuperació de la seu del Círcol Republicà Federal com a espai de memòria dels col·lectius que en formaven part’. Tal com vam dir al Ple de novembre, en el qual l’Ajuntament va aprovar l’acord cessió de la seu del CRF per part de la UAB al consistori per a 50 anys, ERC en som i ens en sentim hereus, i no renunciarem a recuperar-ne la propietat. I, si no fos així, que si més no, la UAB en retorni la titularitat a l’Ajuntament».
I ha afegit: «Cal que la UAB, en aquest cas, retorni aquest edifici, que li ha arribat com a conseqüència d’una confiscació del règim franquista, tal com està documentat.Treballar mancomunadament per reparar-la seria el gest que voldríem per part de la UAB; un gest que honoraria la memòria històrica de tothom, també la d’aquells homes i dones que ens van precedir i que n’eren els propietaris legítims».
Una lluita que comença a finals dels anys 70
Farrés ha volgut recordar el primer intent de reparació de l’espoli franquista de l’edifici: «En plena Transició, a partir de l’octubre de l’any 1979, l’executiva d’ERC a Sabadell, composta per l’exregidor republicà Joan Morral Pelegrí, Joan Paris Camps i Antoni Prunés i Sagristà, entre d’altres, enceta una lluita encara no culminada. El 15 de desembre de l’any 1977, l’alcalde accidental de l’Ajuntament de Sabadell, Ricard Royo Soler, l’últim batlle franquista sabadellenc, els va reconèixer com el que eren: els darrers membres de la junta directiva del Cercle Cooperatiu Sabadellès, ens jurídic i econòmic del CRF».
L’exedil ha apuntat: «Els membres de l’executiva local d’ERC, segons es pot llegir a les actes de les reunions –que, en una primera època, es feien al bar La Mata–, van iniciar una campanya amb articles al ‘Diari de Sabadell’, taules rodones a Ràdio Sabadell, intervencions i reunions amb diversos partits; fins i tot, a la seu del CRF, on se’ls va encoratjar a continuar lluitant. Hi van rebre el suport d’altres forces polítiques com el PSUC del ja alcalde Antoni Farrés o el PSC».
La reparació pendent d’un robatori feixista
El portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sabadell, Gabriel Fernàndez, ha conclòs: «Quan t’apropes a la història d’aquest edifici, de tot el que hi va passar, de la seva confiscació per part del feixisme, de la lluita d’homes i dones que ens han precedit per intentar mantenir viva la flama del Círcol, i veus que han passat més de 40 anys des de la restitució democràtica, només et preguntes com és que aquest pas no s’havia fet abans per part de la ciutat. El que proposem al Ple, és, d’alguna manera, fer aquest exercici de memòria i de reparació, que és molt important; justament, perquè, entre altres coses, no torni a passar en aquest país que el feixismetingui la capacitat de confiscar –de robar– béns a propietaris legítims».
Què era el Círcol Republicà Federal?
El Círcol Republicà Federal (CRF) va néixer el març del 1887 com a societat successora del Cercle Democràtic Federal Instructiu de Sabadell, una entitat de caràcter cooperatiu adherida al Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) de Francesc Pi i Margall i centrada en la propaganda dels ideals democràtics i republicans en la instrucció dels seus membres associats i fills, en la promoció de l’esbarjo i en el foment de la beneficència.
Amb les aportacions dels socis, una quarantena, es va construir un gran edifici com a seu al carrer del Jardí, inaugurada pel mateix Pi i Margall. En el moment de màxima esplendor, es coneixia com «la catedral republicana del Vallès», amb una notable activitat cultural, recreativa i política. Malgrat un estat de conservació precari, avui encara conserva part de la seva antiga esplendor arquitectònica.
Fins a l’adveniment de la Segona República, el 1931, el CRF va dur a terme una gran activitat dins del municipi i es guanyà la fama d’honestedat, de seriositat, de pluralitat ideològica (en l’esfera de les esquerres), de modernitat i de servei cívic. En van sorgir els dos primers alcaldes de la ciutat republicana, l’alcalde Salvador Ribé i l’alcalde Magí Marcé, que van dur a terme una enorme tasca de redreçament civil, cultural i educatiu de la ciutat; malauradament, en un període massa escàs de de temps.
A partir del març de 1931, alguns membres del CRF es van alinear amb la recent fundada Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) –principalment, els més joves–, i van fundar el Casal Català d’Esquerra de Sabadell, la secció local del partit fundat i comandat per Macià, Companys i Lluhí. Durant la guerra civil, el CRF s’acabà adherint a ERC de manera ferma i compromesa, sota la presidència de Joan Pont i Padrós, fins a la derrota republicana a mans del feixisme i per imposició de la nova legalitat franquista.
Fins l’any 1939, el CRF és, tècnicament, una associació amb socis identificables, i propietaris, per tant, de l’immoble. Amb la victòria feixista, va ser confiscat –robat– per la Falange Española Tradicionalista (FET) y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), que la va convertir en la delegació provisional del Movimiento i del Frente de Juventudes, la va saquejar i va cometre la barbaritat de desmantellar, trinxar i malvendre a pes, com a paper, els llibres que configuraven una de les biblioteques més importants de la ciutat.
Socis sabadellencs inscrits en el darrer llibre de registre de l’any 1939 com en Joan Paris, l’Antoni Prunés o en Joan Morral –tots ells, membres del Círcol–, com a membres d’ERC, una vegada recuperada la democràcia, des de l’any 1977, van reivindicar aferrissadament aquell edifici, patrimoni social que el feixisme els havia espoliat quatre dècades enrere.
Tornant al període dictatorial, al cap d’uns anys, per intercessió de l’alcalde Marcet, l’edifici se’l va quedar l’Ajuntament franquista de la ciutat, en va evitar la venda per part de l’estat espanyol i el 1950 en va facilitar la conversió en Escuela Pericial de Comercio. Més endavant, aquesta escola va ser traspassada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que la va transformar en l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, la llavor del campus universitari actual del carrer Emprius. Amb aquella operació, la propietat de l’edifici també es va traspassar a la UAB. L’Autònoma no va retornar l’edifici als seus hereus vius ni ho ha fet, en plena democràcia, al mateix Ajuntament de la ciutat.
