- Denuncia que el consistori cedirà una competència pròpia, incloent-hi la inspecció, sense el suport dels sindicats i sense prou base tècnica
- Gabriel Fernàndez: «S’inicia un camí que allunya l’administració dels ciutadans per prestar-los un servei impersonal en què reclamar es complica. A més, ens costarà dos milions anuals, com un programa propi»
- Èlia Soriano-Costa: «No és bo per la ciutat que s’aprovi sense consens polític i contra el parer de les seccions sindicals de l’Ajuntament»
Esquerra Republicana Sabadell ha denunciat que la cessió de la gestió dels tributs municipals que promou el govern municipal PSC-Podemos danyarà la plena sobirania fiscal de l’Ajuntament, un dels elements bàsics de l’autonomia dels municipis. Els republicans, primer partit de l’oposició al consistori, remarquen que l’executiu de Marta Farrés pretén tirar endavant la proposta sense el suport de cap de les tres seccions sindicals i sense l’aval explícit, tampoc, de l’informe extern encarregat per la institució. ERC assegura que, amb la decisió, «l’administració més propera s’allunyarà, paradoxalment, dels sabadellencs», i que els prestarà un servei «impersonal» que els dificultarà les reclamacions. Remarca, a més, que el cost de la cessió de la gestió tributària (dos milions d’euros anuals) equival al d’adquirir un programa propi, i que és «incert». Aquesta iniciativa del govern municipal PSC-Podemos se sotmetrà a la votació del Ple de l’Ajuntament de Sabadell en una sessió extraordinària demà dimarts.
El cas recent de l’IAE d’Ikea
Els republicans avisen que, entre les competències que el govern local PSC-Podemos vol cedir, hi ha la inspecció, i que, per tant, dificulta la detecció de casos com el frau en l’IAE de què es van beneficiar Ikea, Leroy Merlin i Conforama al polígon de Sant Pau de Riu-sec, que és conseqüència de la gestió del govern de l’exalcalde corrupte del PSC Manuel Bustos, i que va aflorar gràcies al pla de control tributari iniciat el 2014.
Principi de subsidiarietat
El portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sabadell, Gabriel Fernàndez, ha afirmat: «L’Ajuntament de Sabadell té plena capacitat de gestionar ell mateix els seus impostos. Repensem el nostre model de gestió tributària: dissenyem-ne una nova organització des de zero per donar el millor servei possible als ciutadans. Defensem, sense complexos, la sobirania fiscal del consistori, l’exercici autònom d’una competència bàsica de l’autonomia local, perquè aquest és el model de municipalisme que defensem: al costat de la gent. I denunciem que el govern PSC-Podemos es vol treure responsabilitats del damunt triant el camí més fàcil, el pitjor per als interessos de la institució i dels contribuents, sense el suport dels treballadors i sense prou aval tècnic».
📺🧔🏻 @GabrielFerDiaz: «Nosaltres sempre treballarem per tenir més eines i més competències, per poder fer molt més per als nostres veïns, perquè l'administració en sigui més a prop. Mai treballarem per allunyar-la de la gent».
— ERC Sabadell🎗️ #GovernRepublicà (@erc_sbd) June 29, 2021
🏫 #plesbd
🟨 #GovernRepublicà
🧅 #Sabadell pic.twitter.com/sHxLclLd1F
Fernàndez ha apuntat: «Pot tenir sentit en un municipi petit, però no al cinquè del Principat: amb la cessió de la gestió tributària, s’inicia un camí que allunya l’administració dels ciutadans per prestar-los un servei impersonal en què reclamar es complica. S’actua contra el principi de subsidiarietat: com més a prop, millor. I tot plegat no és pas de franc: s’estima ens costarà uns dos milions d’euros anuals, el mateix preu de comprar un programa propi, el d’un pla d’asfaltatge o de renovació de jocs infantils».
El portaveu ha afegit: «La Diputació de Barcelona és ―no ho oblidem― l’administració més ben finançada del país; és un ens estatal controlat pel PSC gràcies a Junts; és, també, la segona institució de Catalunya. I la presideix una alcaldessa socialista, Núria Marín, investigada pel cas de corrupció Consell Esportiu de l’Hospitalet de Llobregat».
Sense consens polític ni laboral
La portaveu adjunta d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sabadell, Èlia Soriano-Costa, ha assegurat: «Defensem un model de ciutat amb totes les competències pròpies i que les exerceixi des de l’excel·lència. Cal defensar l’autonomia municipal, i aquest és el primer pas per començar a cedir-ne una competència pròpia: n’encetem el meló. Defensem l’autonomia de la corporació per establir els seus objectius i decidir els processos per assolir-los. És una actuació que afecta la independència de la ciutat que s’hauria de prendre amb el màxim consens polític i ciutadà possible, i, també, a partir del diàleg laboral: no és bo per la ciutat que s’aprovi sense consens dels representants polítics i, a més, sense el suport de cap de les seccions sindicals que representen la plantilla de la casa: dur-ho a aprovació sense una negociació reeixida amb els agents socials és, si més no, una decisió precipitada».
Soriano-Costa ha precisat: «La decisió es pren en base a un estudi inicial parcial en què a l’empresa externa només se li ha encarregat l’avaluació de dues opcions: disposar d’un nou programari propi o adquirir-ne un al mercat, i en cap cas es valora la cessió de competències per a la gestió de la recaptació. Aquesta decisió condiciona el model de ciutat, l’hipoteca, perquè, tot i que formalment es pot revertir la cessió, fer-ho una vegada iniciat el procés té un impacte econòmic molt elevat».
La portaveu adjunta ha reblat: «La gestió que es farà dels impostos cedits no és gratuïta: a banda del cost estimat de dos milions d’euros anuals, també caldrà adscriure funcionalment treballadors de la ciutat a una altra institució: la Diputació. Aquest cost es basa en una predicció de l’augment de recaptació, un càlcul incert que podria no complir-se. La suposada eficiència amb què l’executiu municipal justifica la proposta està basada en un increment previst d’ingressos per una gestió que es delega, per la qual costa no tenim autonomia per prendre mesures si les previsions no es compleixen: el preu dels serveis prestats depèn d’una ordenança fiscal externa a l’Ajuntament. A més, es presenta a aprovació un acord que afecta el personal del servei actual separat dels expedients que han de facilitar aquesta transformació del servei, i això caldria fer-ho conjuntament».
