- Hauria romàs amagat 83 anys al pati de l’antiga «catedral republicana del Vallès», on van colgar-lo el 1939 per protegir-los de les tropes feixistes
- El fill de l’alcalde Magí Marcé, Avenir Marcé, en va revelar la possible ubicació a Josep Maria Civis, primer regidor d’ERC després del franquisme
- Els treballs s’hi han iniciat en presència de descendents dels alcaldes de la Segona República Salvador Ribé i Magí Marcé; de l’últim alcalde de la Primera República, Feliu Crespí, i del vicesecretari del Círcol, Jaume Òssul Crusafont
Aquest matí han començat –per ara, sense resultats– les tasques d’excavació a la recercadel bust de bronze de Francesc Pi i Margall creat per Camil Fàbregas que hauria romàs enterrat més de 83 anys al pati de l’antic Círcol Republicà Federal (CRF) de la ciutat vallesana, on els membres de l’entitat republicana van amagar-lo el 1939 per protegir-lo de les tropes feixistes. L’actuació forma part del projecte arqueològic emprès per la Fundació Josep Irla i Esquerra Republicana Sabadell (grup de memòria històrica) amb un pressupost de 4.000 euros. Els arqueòlegs de Baula, que executa el projecte sota la direcció de Tona Majó, hi van dur a terme la prospecció amb un detector de metalls i un georadar la setmana passada, i hi han iniciat l’excavació aquest matí en presència de descendents dels alcaldes republicans Salvador Ribé i Magí Marcé; de Feliu Crespí, últim alcalde de la Primera República, i de Jaume Òssul Crusafont, vicesecretari del CRF, una acció emotiva amb què la Fundació Irla i Esquerra Republicana han volgut simbolitzar la continuïtat del projecte republicà a la ciutat.
🔴 [Actualització recerca bust Pi i Margall]
— ERC SBD 🎗️ #GovernRepublicà (@erc_sbd) April 6, 2022
Ahir a la tarda es van desmuntar les parets i el terra del dipòsit de ciment per decidir si s'hi continuava excavant a sota. Es va comprovar que estava construït sobre les argiles del subsòl de #Sabadell. (1/3)
🟨#GovernRepublicà https://t.co/WE5WfOkKfU pic.twitter.com/ETGFVKAuVG
Continuïtat del projecte republicà
La directora i coordinadora del projecte, Tona Majó, ha explicat: «Hem fet l’excavació arqueològica, hem fet un sondeig, que hem localitzat comptant, per una banda, amb el testimoni oral, que ens indicava que era en aquest lloc del pati, al costat del monòlit, i, per altra banda, amb els resultats que vam obtenir de les prospeccions amb detector de metalls i amb georadar. El georadar hi indicava unes anomalies de terreny que indicaven que hi havia una fossa, un metall o alguna cosa enterrada, que coincidien exactament amb el testimoni oral. Hem intervingut aquí i el que hi hem trobat, de moment, no és el bust, hem trobat una fossa que no estava documentada, l’hem resseguit, l’hem buidat. A dins hi hem trobat un farciment barrejat, que no aporta cap material concret ni datable, però també és un avenç. En aquests projectes tant pot ser que surti el que busquem com que no surti; nosaltres valorem positivament aquests resultats perquè són que, de moment, aquí no s’ha trobat el bust. Potser això serà qüestió de tornar a engegar el projecte, modificar-lo; ara ampliarem més la documentació històrica a veure si podem trobar que s’haguessin fet obres al pati».
Majó ha afegit: «El que farem a la tarda és intentar si podem treure les parets i el fons d’aquesta fossa, a veure si a sota hi podem baixar una mica més. Si això dóna un resultat negatiu, ens plantejarem fer-ho d’aquí a un temps, d’aquí a uns mesos, perquè aleshores haurem de tornar a demanar el permís d’intervenció arqueològica a la Generalitat de Catalunya. Dependrà del finançament i de quadrar agendes una altra vegada».
El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell i alcaldable, Gabriel Fernàndez, ha declarat: «Aquesta és una història preciosa; quan me la van explicar a mi, fins i tot hi havia una emoció perquè em posava, d’alguna manera, en la pell d’aquells homes de Sabadell que, veient que el feixisme avançava, van prendre la decisió d’enterrar el bust de Pi i Margall perquè no caigui en les mans equivocades. Quan ens van arribar tots aquests indicis d’aquesta possibilitat de trobar-lo de nou, no vam dubtar: nosaltres som els hereus de tota aquesta gent, i vam entendre que era la nostra obligació posar tots els recursos que fossin al nostre abast per intentar-ho, tal com ho fem amb tots els temes, per més complicats o per més quimèrics que puguin ser. El que hem de fer és intentar-ho, i segur que continuarem: encara hi ha esperança i molts metres quadrats de jardí. Fins que no arribem a la conclusió que no es troba, encara pot ser-hi; per tant, si és a les nostres mans poder-lo trobar, conntinuarem treballant perquè això sigui possible. I tant de bo arribi a bon port aquesta preciosa història. Segur que, tard o d’hora, trobarem el bust de Pi i Margall i la ciutat podrà gaudir-ne».
Fernàndez ha afegit: «Si avui som aquí, és pel treball de totes les persones implicades, però, fonamentalment, la Fundació Irla; el grup de memòria història de la secció local d’ERC; tots els professionals de Baula, evidentment, com a responsable de l’excavació; l’Ajuntament (el MHS, l’AHS), i veïns que són descendents d’implicats directament en aquesta preciosa història que tenim aquí, i que ens han ajudat i han estat atentes a veure quin resultat donaven aquestes excavacions amb aquesta intenció de poder trobar el bust de Pi i Margall, que, segons els relats i tota la documentació que teníem, es troba enterrat en algun lloc d’aquest pati».
Un secret de vuit dècades
La iniciativa parteix del grup de memòria històrica de la secció local d’Esquerra republicana, integrat per Pere Farrés, Jaume Oliveras, Toni Manyà i Manel Ruiz. La possible ubicació exacta del bust la va transmetre el fill de l’alcalde republicà Magí Marcé, Avenir Marcé, a Josep Maria Civis, primer regidor d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell després del franquisme.
La iniciativa inclou una fase de documentació, amb el buidatge de diversos arxius i fons particulars. A part de l’estudi documental, la recerca històrica i el treball de camp, el projecte comprèn la redacció de l’informe històric i patrimonial sobre el monument i l’elaboració d’una memòria final. Quan la intervenció s’hagi acabat, la Fundació Josep Irla i Esquerra Republicana Sabadell també promouran diverses accions per donar a conèixer el projecte a la ciutat.
Sobre el bust de Pi i Margall
El 27 de juliol del 1930 s’inaugurava, al pati del Círcol Republicà Federal de Sabadell, un monument en homenatge a Francesc Pi i Margall, qui fou el segon president de la Primera República Espanyola (1873) i ideòleg principal del republicanisme federalista. Francesc Pi i Margall havia inaugurat el 1888 la seu d’aquest centre polític i cultural, coneguda com «la catedral republicana del Vallès». La seva figura política i el seu llegat intel·lectual van ser el far que va guiar, durant més de 40 anys, el pensament i la ideologia de bona part dels quadres i membres del CRF, la major part dels quadres joves (i no tan joves) del qual acabarien integrant-se, a mitjans dels anys 1930, al Casal Català d’Esquerra, seu sabadellenca de l’Esquerra Republicana de Catalunya, acabada de néixer.
El monument constava d’una base de pedra en forma de monòlit amb una placa de bronze enganxada a la part frontal i un bust retrat de Pi i Margall al capdamunt, també de bronze. El bust és obra de l’escultor sabadellenc Camil Fàbregas i recentment s’ha pogut localitzar, al seu fons en dipòsit al Museu d’Art de Sabadell (MAS), el model de guix que va servir per fabricar-ne el contramotlle de fosa, signat i datat al 1930.
Actualment, el bust de Pi i Margall ja no es troba en el seu emplaçament original. Segons el testimoni d’alguns dels membres actius del CRF el 1939, recollit pels descendents, just abans de l’entrada de les tropes de l’exèrcit del general colpista Francisco Franco a Sabadell, el gener d’aquell any, alguns dels membres del Círcol van decidir enterrar el bust al pati del local per impedir que caigués a mans dels feixistes.
Fotos en alta resolució (amb els peus)
