Viatge al Sabadell del 1909

Sabadell és una ciutat amb una història més o menys llarga: segons les excavacions dels científics, té alguns mil·lennis, tot i que les primeres cases del que ara és el centre arriben aproximadament al segle X. Sabadell és, també, una ciutat plena d’històries grans i petites que formen part de la història de la ciutat i del país.

I és en aquest punt en què les històries personals esdevenen història on s’emmarca l’última obra de l’escriptora tallareta Imma Cabré, Impost de sang (Efadós), 30è Premi de Novel·la d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental.

Ara fa 250 anys, un masover de mas Canals va decidir obrir un establiment comercial al que ara és la Creu Alta. I en aquest barri de Sabadell hi ha un trosset d’aquest impost de sang. Una expressió que va fer fortuna durant l’esclat de la Setmana Tràgica: per estalviar-se la guerra, els rics pagaven un impost amb monedes (1.500 pessetes); els pobres, que no podien deslliurar-se’n, pagaven un impost de sang.

El llibre forma part de la col·lecció El fil de la història de l’editorial Efadós, dirigida per l’historiador Agustí Alcoberro i, tot i tractar-se d’una obra de ficció, compta amb uns codis QR a peu de pàgina que permeten documentar-se sobre el moment històric del relat. Perquè és a través de les lectures com es pot mantenir la memòria històrica dels elements més singulars de les nostres ciutats.

És una novel·la que parla de lluites plenament vigents, de les relacions humanes i de conceptes tan universals com la llibertat o l’amor entre el local de l’Obrera del carrer de l’Estrella, ca la Daniela i el vapor Badia, l’església de Sant Fèlix, el Gremi de Fabricants, el pont de la Salut, el bosc de Can Feu, els Campos del Recreo a la Rambla i la caserna de la Guàrdia Civil a la Creu Alta mentre es prepara una vaga general o la defensa de la instrucció dels obrers; es lluita contra el treball infantil o contra a la violència repressora, i s’és víctima de la impunitat del poder.

I que alhora respon aquesta pregunta: per què a principis del segle XX es construeix una caserna de la Guàrdia civil tan gran en una ciutat com Sabadell, que en aquells moments tenia una població d’unes 25.000 persones?

Perquè Sabadell s’estava convertint en «la fàbrica d’Espanya» i s’havia de controlar i amenaçar un moviment obrer que durant la Setmana Tràgica es va revoltar fart d’unes condicions laborals terribles i davant la imposició d’anar a la guerra africana a defensar els interessos miners espanyols.

L’antiga caserna del Taulí va ser un espai concebut per controlar la ciutat i reprimir les lluites socials, i ha de tornar a ser d’ús per a la ciutat. El Grup Municipal d’Esquerra Republicana va presentar una moció de sol·licitud de desistiment de recurs a la sentència 295/2020 sobre la propietat de la caserna de Sabadell. Després d’anys de litigi entre l’Ajuntament i el Ministeri de l’Interior, els tribunals van decidir que la caserna és propietat de la ciutat i en pot fer l’ús que consideri. Vetllarem perquè així sigui.

Aquest no és el primer premi literari de l’Imma. El 2013 va guanyar el Premi Gregal de Novel·la Històrica amb Els senyors del poder. I el Premi Helena Jubany amb Gotes que vessen gots. I el 2016, el Premi Ferran Canyameres de narracions curtes amb Obsessives i perverses.

L’Imma va presentar Impost de sang a La Llar del Llibre. Hi va afirmar que seria de justícia poètica que allò que va ser construït per reprimir els obrers retornés a la ciutat i esdevingués un element clau per a generar riquesa, coneixement i benestar per a la societat que l’acull.

El dijous 15 de juliol a partir de les 20 h, podreu xerrar amb l’Imma, demanar-li que us dediqui el seu nou llibre i degustar cervesa artesanal a la llibreria Librerío de la Plata (Sant Jaume, 8).

Grup de barri de la Creu Alta