- Fa incidència en l’ús preferent de l’idioma propi en la comunicació institucional, incloent-hi la megafonia i els discursos i xarxes de càrrecs públics, i, també, les concessionàries, i exposa casos d’incompliment
El Ple ordinari de l’Ajuntament de Sabadell de dimarts 1 de febrer debatrà una moció que reclama «reactivar el compromís» del consistori amb la «correcta aplicació» del Reglament d’Ús de la Llengua Catalana, aprovat l’any 2000, en totes les seves comunicacions, per «evitar-ne incompliments» i «enfortir l’ús de la llengua» davant l’emergència lingüística. El text l’han registrat els grups municipals d’Esquerra Republicana, la Crida per Sabadell i Junts per Sabadell per no demorar-ne el debat (el Reglament Orgànic Municipal permet una sola moció presentada per entitats a cada sessió plenària), però és, de fet, fruit de la iniciativa de cinc entitats sabadellenques que treballen per a la normalització lingüística: la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l’Associació Llengua i República, l’Assemblea Nacional Catalana a Sabadell i el Consell Local del Consell per la República Catalana. Representants dels tres grups municipals i de les cinc entitats han presentat la moció conjunta aquest matí en roda de premsa.
Concessionàries i comunicacions del govern
El text fa incidència en l’ús preferent de la llengua pròpia que el reglament estableix per a la comunicació institucional, incloent-hi la megafonia i els discursos i publicacions a les xarxes socials de càrrecs públics, i, també, per a les empreses concessionàries municipals, incloent-hi monitors de menjador i d’extraescolars contractats per l’Ajuntament. La moció cita explícitament l’article 1.2 del reglament, segons el qual «qualsevol empresa que exerceixi una funció pública a la ciutat de Sabadell hauria d’emprar el català com a llengua d’ús preferent», tal com estableix, també, la Llei 1/1998, del 7 de gener, de Política Lingüística, i en cita, també, l’article 15, segons el qual «els missatges que s’emetin a través dels mitjans de comunicació i la publicitat institucional s’han de fer normalment en català», i el 16, segons el qual «els càrrecs de l’Administració municipal s’han d’expressar habitualment en català en els actes públics celebrats i les actuacions fetes dins l’àmbit lingüístic català, quan la intervenció sigui per raó del càrrec».
A més, la moció exposa i documenta, sense ànim d’exhaustivitat, un seguit d’incompliments del reglament lingüístic municipal per part de la mateixa administració, de càrrecs polítics o d’empreses proveïdores, que els grups municipals i les entitats proposants consideren que «cal esmenar». Es tracta del control d’accés arran de la pandèmia a la biblioteca Vapor Badia, de la megafonia de la Bassa de Sant Oleguer, de les classes impartides a les piscines municipals Joan Serra, i dels missatges, imatges o vídeos dels comptes oficials a les xarxes socials de diversos càrrecs polítics escrits només en castellà o en què la llengua pròpia del país no té ús preferent.
Més recursos i més corresponsabilitat
A banda de «reactivar el compromís» per a la «correcta aplicació» del reglament lingüístic per part de l’Ajuntament, de les seves concessionàries i dels seus càrrecs, la moció proposa al Ple que aprovi un seguit d’accions per impulsar la normalització de la llengua pròpia a la ciutat.
Els grups i les entitats proposants hi demanen «dotar de més pressupost i personal el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell perquè pugui vetllar, sobretot, per la promoció de l’ús de la llengua»; «restituir l’Assessoria Lingüística com a òrgan tècnic municipal intern que vetlli per l’ús i la qualitat de la llengua catalana dins dels òrgans administratius municipals i els organismes que en depenen», i «iniciar una campanya del consistori per a informar i conscienciar els ciutadans sobre els seus drets lingüístics, i sobre com procedir en cas que siguin vulnerats, tot aprofitant els recursos ja existents a escala local i nacional».
Altres acords de la moció proposen «requerir l’Ajuntament de Sabadell perquè als mitjans audiovisuals municipals es desenvolupin programes i informacions de qualitat en català»; «recollir la voluntat de les entitats sabadellenques que treballen per la llengua catalana» en els àmbits de decisió municipals «amb veu però sense vot», i recuperar la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana; «instar el govern de la Generalitat a promoure un Pacte Nacional per la Llengua Catalana» que aconsegueixi el màxim consens possible, i participar-hi com a consistori.
