Salut mental: combatre l’estigma

La pandèmia de la Covid-19 ha suposat una crisi sanitària molt greu i ha comportat conseqüències en el nostre dia a dia. Una de les més notables és un agreujament en les problemàtiques de salut mental. Hi ha molts factors socials que han fet arribar a un punt crític i han descuidat la cura de la salut mental, podem veure com els joves són els que en pateixen més les conseqüències a causa de múltiples factors com l’explotació laboral, la desigualtat social, la impossibilitat d’emancipar-se, factors personals i familiars… En definitiva, si bé és cert que la salut mental és un tema que, com indica el seu nom, és relatiu a la salut, no podem obviar que el sistema capitalista que comporta intrínsecament una societat masclista, classista, LGTB-fòbica i racista, n’agreuja la problemàtica.

Una de les grans dificultats per fer front als problemes de salut mental que afecten molta població és l’estigma que hi ha al voltant d’aquests. Des de fa molts anys s’ha tractat com un tema tabú i això dificulta el fet que qui ho necessita pugui buscar obertament ajuda o que es puguin detectar més fàcilment els diferents trastorns. Fa molt de temps que s’estudia l’existència de les malalties mentals i encara no s’ha aconseguit trencar amb aquest estigma. Freud va teoritzar sobre la histèria femenina, una suposada malaltia mental que des d’anys enrere es diagnosticava exclusivament a dones que, entre altres símptomes, tenien “tendència a causar problemes”, normalment als seus marits. Aquesta malaltia, un cop diagnosticada, es tractava per un metge que abusava sexualment d’aquesta dona per així curar-les. Aquest, és només un exemple de l’àmbit de desigualtat que pateixen les dones al voltant de la salut mental. Actualment per exemple els trastorns alimentaris són malalties que en la seva gran majoria afecten només a les dones, així com moltes altres patologies. És per això que no es pot perdre de vista el component de gènere quan es parla de malalties mentals i cal tenir present com el patriarcat afecta la salut mental de la població.

El Nadal és un moment idealitzat per la tradició occidental com una època de retrobament i felicitat. Però no sempre és així, hem de defugir de la idea idíl·lica que obvia els problemes de salut mental que pot patir molta gent, també al Nadal, situant una pressió econòmica a través d’una forta campanya consumista que pot agreujar aquests problemes. Molts joves es troben en situacions precàries, fet que les obliga a treballar alhora que estudien i les eximeix de poder gaudir de les festes. D’altres, obligats a treballar durant l’any, observen com s’intensifica la precarització laboral a base d’hores extres impagades. Tampoc tothom té cercles socials amb els qui compartir aquestes dates, aspecte que es viu de manera encara més negativa per la concepció que es té del Nadal. Cal defugir també dels comentaris recurrents que reben sovint els joves que aporten una pressió afegida com per exemple comentaris estètics.

Seria important reflexionar sobre el plus de dificultat que comporta el fet que aquest tema sigui un tabú per poder seguir avançant, tant en l’àmbit mèdic tractant les patologies, com a escala social, fent front a l’estigma i donant acompanyament a totes les persones que ho necessitin sense oblidar els col·lectius vulnerables que en són els més afectats. Siguem-ne conscients i fugim de l’estigma, només així podrem afrontar el problema de la salut mental de cara.

Laia Silvestre, portaveu del Jovent Republicà de Sabadell