Dones d’Esquerra Republicana Sabadell convoca una trobada oberta a tothom dimecres a les 19 h a l’Espai Àgora del centre cívic de Sant Oleguer
Hi intervindran els autors, Tona Majó i Genís Ribé, i la vicesecretària de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva d’Esquerra Republicana, Marta Vilaret
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat entre el 2006 i el 2010, Joan Manuel Tresserras, també professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, presidirà dimecres 29 de gener a les 19 hores la presentació de l’opuscle biogràfic Fidela Renom, primera regidora de Sabadell a l’Espai Àgora del centre cívic de Sant Oleguer (Sol i Padrís, 93). El llibre l’ha editat la Fundació Josep Irla, que Tresserras presideix, i que organitza l’acte amb Dones d’Esquerra Republicana Sabadell i, també, amb la col·laboració de l’Espai Àgora. És gratuït i obert a tothom.
El punt de vista dels autors
La trobada, volgudament informal, comptarà amb les intervencions dels autors del llibre, Tona Majó i Genís Ribé, i també hi parlarà la vicesecretària de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva d’Esquerra Republicana, Marta Vilaret. El conduirà la secretària adjunta de la Dona d’Esquerra Republicana Sabadell, Sara Nogueras, i el tancarà la portaveu adjunta del grup republicà a l’Ajuntament de Sabadell, Èlia Soriano-Costa.
Qui era Fidela Renom?
Afirma el pròleg de l’opuscle: Fidela Renom i Soler (Sabadell 1891 – Barcelona 1987) “és símbol de tota una generació. Obrera tèxtil, mestra de guarderia, lliurepensadora, compromesa amb els ideals progressistes i feministes, la seva figura ha estat poc reivindicada, com desgraciadament moltes altres, de la vibrant història del republicanisme català”.
“Nascuda a Sabadell, les inquietuds polítiques de la seva generació la porten a esdevenir la primera regidora elegida democràticament de la ciutat. La mou l’anhel de llibertat que s’obre amb la proclamació de la República i que només un cop d’estat feixista pot estroncar. Després d’una dècada a l’exili retorna al país i s’implica en la lluita pels drets de la gent gran, gaudint en els darrers anys de vida d’un cert i merescut reconeixement públic a la seva trajectòria.”
“És un deure amb les generacions que ens han precedit en la lluita per les llibertats socials i nacionals, no permetre que la seva memòria caigui en l’oblit. Com a acte de justícia històrica, però, sobretot, perquè els pobles que no coneixen el seu passat, no poden entendre el seu present ni projectar-se cap al futur.”
