Ja fa 30 anys del meu primer viatge nord enllà. Va ser a Dinamarca i recordo perfectament les dues coses que més em van impactar: els jardins de les cases no estaven tancats i la mobilitat en bicicleta era predominant.
Deixarem de banda el tema de les tanques i la seguretat, que ja ens donaria per a un llarg debat sobre el model de societat que volem construir, i ens centrarem en la mobilitat: fa 30 anys, als països més avançats socialment d’Europa, ja s’havia apostat per la bicicleta com a mitjà de transport de present i futur, i les infraestructures que el feien possible no només es limitaven a la mobilitat urbana, sinó que també s’estenien a l’àmbit interurbà: la majoria de vies interurbanes disposaven de carrils bici paral·lels.
Ara per ara, encara ens veig lluny d’aquest model, però el més trist com a sabadellenc és veure que la nostra ciutat, en temes de mobilitat, va molt endarrerida respecte a la resta de ciutats de la regió metropolitana. És constatable per qualsevol ciclista que hagi estat en diverses ciutats: tenim menys proporció de carrils bici i som els únics que NO hem vianantitzat la rambla.
És constatable que hi ha moltes zones de la ciutat molt mal comunicades entre si i sense itineraris segurs per a bicicletes. N’és un exemple molt clar la comunicació entre el centre i barri de Gràcia cap a tots els barris del sud. Disposem de tres vies per moure’ns entre aquests barris: carretera de Barcelona, eix central (rambla i avinguda de Barberà) i carrer Sol i Padrís. Tots tres són força perillosos per circular-hi amb bicicleta, i, deixant de banda la rambla, els altres dos tenen, en alguns trams, voreres de poc més d’un metre que són del tot insuficients per als vianants.
L’única mesura que s’ha pres en aquestes últimes dècades en qüestió de mobilitat entre el centre i el sud de la ciutat és pintar un carril bicicleta sobre l’asfalt de l’encreuament de rambla i Gran Via, una cruïlla perillosa on hi ha molt de trànsit de cotxes i autobusos, i on els ciclistes no disposem de cap separació física. Gens recomanable si fas el recorregut amb nens.
Circular amb bicicleta no és pas un caprici: és un mitjà de transport molt eficaç en temps i en benestar físic i emocional, perfecte en una ciutat sense grans desnivells com la nostra, i que cada dia més gent fem servir com a vehicle quotidià, tant en el transport personal com en el repartiment comercial.
Per això, fóra bo que el govern municipal es prengués seriosament la mobilitat i la sostenibilitat de la ciutat, i que s’espavilés, amb el superàvit pressupostari que hi ha, per anar executant propostes del Pla Director de la Bicicleta de Sabadell 2019-2025. En aquest document consten les tres vies esmentades com a xarxa primària per a bicicletes, i, ara com ara, no s’hi intueix cap canvi que vagi més enllà d’algun retoc de pintura. Tampoc hem vist cap dels “carrils temporals destinats a bicicletes” que s’havien de fer durant la pandèmia i que va prometre el portaveu de l’executiu local.
Esperem que l’equip de govern es prengui seriosament el canvi de mobilitat i que no continuï en aquesta dinàmica conservadora sense rumb perquè els plans hi són; curiosament, es van fer durant el Govern de Transformació, quan no governaven els socialistes, i dibuixen el futur desitjable per als sabadellencs. No ens podem permetre el luxe de continuar dues dècades endarrerits respecte les ciutats del nostre entorn; curiosament, també, les dues dècades que ha governat un PSC sense sensibilitat pel tema i incapaç de fer-nos avançar cap a un Sabadell de futur.
Ens hi va la salut!
Roger Vilaret i Garcia
Militant ERC, grup Sabadell Centre
