Els darrers mesos estem sentint setmana sí, setmana també, que el preu de la llum, el megawatt/hora, ha marcat un nou rècord. Més enllà del titular cridaner, algú podria pensar que, tenint en compte que el kilowatt/hora només representa el 30% de la factura de la llum, no n’hi ha per tant. En un rebut d’una casa estàndard, aquest augment representa, només, el 17% des del gener, però, si analitzem les causes d’aquesta pujada, veurem que les conseqüències poden ser molt preocupants.
La raó de que es dispari el preu de la llum, més enllà de les martingales habituals de l’oligopoli elèctric espanyol, és la pujada del preu del gas natural als mercats internacionals. Això, a la tardor i de cara a l’hivern, fa preveure que l’augment de la despesa en calefacció a les llars serà considerable: un sobrecost amb greus repercussions sobre el 30 % de les famílies de Sabadell que viuen sota el llindar de la pobresa (23.000 euros/any una família de quatre membres). Per això, és urgent i prioritari que l’administració local reforci tots els mecanismes disponibles per combatre la pobresa energètica de cara a aquest hivern.
Aquesta casuística no està, només, circumscrita al gas: som davant d’una escassetat i d’un encariment de les matèries primeres a nivell mundial sense precedents. Ja estem presenciant l’aturada de la indústria automobilística per falta de components, i la Xina ja ha planificat l’aturada forçada de fàbriques durant la tardor per tal de poder garantir el subministrament elèctric d’aquest hivern. Aturades de producció que, segurament, afectaran tota la cadena de subministraments industrials a escala planetària de cara a Nadal. L’escassetat de matèries, juntament amb l’emergència climàtica, suposa un canvi de condicions al qual ens hi haurem d’adaptar de manera inexorable. La crisi de la covid ens ha ensenyat que els problemes no se superen simplement per inèrcia, i que amagar el cap sota l’ala i no anticipar-ne les solucions només fa que, al final, les mesures hagin de ser més dràstiques. Així que ningú hauria de defugir la seva responsabilitat: des de tots els nivells administratius fins a cadascun de nosaltres.
És prioritari caminar cap a la sobirania energètica, amb un sistema de producció més distribuït i diversificat. Si posem el focus a Sabadell, urgeix un canvi dràstic en la mobilitat, la qual representa el 51% del total de la despesa energètica. En aquest sentit, no hi hagut cap canvi de model significatiu a la ciutat en les últimes dècades, tal com constata el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima de Sabadell. Segons aquest informe, el 2005 el 96% el total de l’energia que consumíem a Sabadell era d’origen fòssil, i el 2018 aquest percentatge està al 91%. Un ritme de reducció del tot insuficient, del qual no es preveu millora veient com no s’executen els plans de mobilitat aprovats, que estem fent tard en la implementació de la zona de baixes emissions, i que la implementació de zones de vianants va al ritme de pocs metres a l’any.
Cal un canvi de concepció que molts governants i conciutadans es neguen a acceptar, tant pel que fa a la nostre actitud davant del consum individual com en la planificació de la ciutat i, també, de les grans infraestructures com l’aeroport. Hauríem d’haver après a posar-nos la mascareta quan sentim esternuts de la Xina.
Roger Vilaret
Grup de barri del centre
