- L’alcaldable i portaveu republicà, Gabriel Fernàndez, presenta la proposta amb la presidenta Carme Forcadell, membre del grup impulsor
- Gabriel Fernàndez: «Sabadell, la cinquena ciutat del país, de tradició democràtica, republicana, d’esquerres i catalanista, no hi pot viure d’esquena. Cal que el Ple es comprometi amb una solució democràtica»
- Presidenta Forcadell: «És un acord que va molt més enllà de l’independentisme, que és per defensar els drets i les llibertats democràtics»
- Els republicans ho defensaran en una moció al Ple de dimarts dia 5
Esquerra Republicana proposa que l’Ajuntament de Sabadell expressi el seu suport a l’amnistia i a l’autodeterminació com a sortides democràtiques al conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol. Els republicans, primera força de l’oposició al consistori, volen que la ciutat s’adhereixi al manifest de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació (ASAA), i ho defensaran a la moció que han presentat al Ple de dimarts dia 5 de juliol. Presentat recentment, l’ASAA fa efectiva la proposta plantejada pel president Pere Aragonès al discurs d’investidura; el seu grup promotor el formen 33 de membres, entre els quals hi ha la presidenta Carme Forcadell. L’alcaldable i portaveu republicà, Gabriel Fernàndez, ha presentat aquest matí la iniciativa acompanyat de Forcadell en una roda de premsa al mateix Ajuntament.
Què planteja la moció?
El text conté dos acords principals: si la moció republicana tira endavant, l’Ajuntament de Sabadell hi expressarà «el seu suport a l’amnistia, entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades», i, també, «el seu suport a l’autodeterminació, entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana».
Sabadell, compromesa amb la solució
La presidenta Carme Forcadell ha dit: «Som una trentena de persones de diverses procedències, de diverses ideologies i de diverses sensibilitats que estem treballant per aconseguir el màxim suport social a un gran consens de la societat catalana. Malgrat el bloqueig polític, malgrat la pandèmia, malgrat la guerra d’Ucraïna, des de l’any 2017 fins ara, totes les enquestes que s’han fet per a organismes oficials o per a mitjans de comunicació han demostrat que entre un 70 i un 85% de la societat catalana està d’acord que cal resoldre el conflicte polític políticament, i estan d’acord a posar fi a la repressió». Forcadell ha remarcat: «Nosaltres hem parlat amb els sindicats, amb les organitzacions empresarials, amb les entitats de país, amb les entitats socials, els col·legis professionals i, evidentment, amb les entitats municipalistes i amb els partits polítics perquè volem que, en aquest gran acord de país, també s’hi sumin els ajuntaments, i, per tant, aquesta moció es presentarà a tots els ajuntaments de Catalunya».
La presidenta ha reblat: «Evidentment, és un acord que va molt més enllà de l’independentisme, és un acord que és per defensar els drets i les llibertats democràtics. Perquè el que no és normal és que, a dia d’avui, hi hagi 800 causes judicials obertes arran del Primer d’Octubre. Aquestes causes judicials afecten 2.560 persones i les seves famílies, que no saben quin serà el seu futur. El que no és normal és que, des de l’octubre del 2017 fins ara, hi hagi hagut més de 4.500 víctimes de la repressió; d’aquestes, més de 1.000 van patir violència policial. Per contra, els causants d’aquesta violència policial no han estat ni condemnats, ans al contrari: han estat guardonats, premiats, condecorats. Això no és normal en un país democràtic. Tampoc és normal que tots els organismes internacionals, des d’Amnistia Internacional fins als grups de treball de l’ONU o el Consell d’Europa, estiguin, contínuament, dient-li al govern espanyol que no pot ser que en aquest país hi hagi presos polítics, tanta repressió, exiliats. I, evidentment, això també és un desig de la societat catalana».
4.500 represaliats
L’alcaldable i portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sabadell, Gabriel Fernàndez, ha declarat: «Sabadell, la cinquena ciutat del país, de tradició democràtica, republicana, d’esquerres i catalanista, no pot viure d’esquena al país, no es pot mantenir muda davant d’aquesta situació que afecta, també, sabadellencs. Cal que el Ple, el màxim òrgan que representa tots els veïns, es comprometi amb una solució democràtica per al conflicte polític».
Gabriel Fernàndez ha afegit: «A la societat catalana (a la sabadellenca, també) hi ha un consens amplíssim a favor de l’amnistia i l’autodeterminació, i això no són paraules, sinó dades pures i dures: el 77% dels catalans estan en contra dels empresonaments (CEO, 2018), el 75% són partidaris d’una solució eminentment política (CEO, 2019), el 67% són estan a favor de l’amnistia (ICPS, 2021), i el 81% vol un referèndum d’autodeterminació (CEO, 2022)».
Què és l’ASAA?
El grup promotor de l’ASAA es vam constituir formalment el 30 de març a Barcelona després d’alguns mesos de treball, debat i escolta. Aplega una trentena de persones de diverses sensibilitats i diversos àmbits que, a títol individual, conformen un grup de treball autònom, plural i transversal sense cap lligam partidari, governamental o institucional, i que treballarà activament entre aquest abril i l’octubre. Les aplega i les uneix la convicció i la certesa respecte a dues demandes bàsiques per al present i per al futur del país. Dues demandes que saben que susciten un ampli suport majoritari en la societat catalana: l’amnistia i l’autodeterminació, enteses com la fi de la repressió des d’una perspectiva col·lectiva i la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a la lliure determinació de la societat catalana.
Els impulsors de l’ASAA afirmen: «Som conscients que impulsem aquesta iniciativa en un context clar de bloqueig i retrocessos, rere les seqüeles d’una pandèmia, enmig d’una guerra i sota una crisi social sense precedents. Però creiem que quan tot s’enfosqueix és quan més cal activar-se i que és cabdal que la societat reprengui la paraula. El nostre objectiu és traduir aquest suport ininterromput, que els darrers anys oscil·la entre el 67% i el 81%, en un manifest col·lectiu i compartit, de mínim comú denominador i punt de trobada, que pugui ser subscrit per les principals organitzacions i entitats de la trama democràtica, civil, social, econòmica, política i cultural del país. En aquests cinc mesos de treball, però, no venim només a dir, sinó sobretot a escoltar. Avui arrenca un llibre en blanc que caldrà escriure entre totes i tots i del que només us presentem el pròleg. Inici, interval i final, la nostra tasca és limitada i el nostre treball clourà el proper octubre, amb la publicació de les adhesions finals, l’elaboració d’un Informe General i la presentació coral de les conclusions».
