ERC proposa tornar a fer els Plens l’últim dijous de mes, amb els punts de gestió al matí i el debat de les mocions a la tarda

  • Gabriel Fernàndez: «El format actual resta qualitat i rellevància als Plens, que ara són un tràmit, una cursa contra rellotge, en moltes ocasions. Dificulta la negociació dels punts a aprovar i de les mocions dels grups municipals. No ajuda el debat, la participació i el seguiment dels diversos actors»
  • Els republicans també porten a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament, que es reuneix demà, una la moció per donar suport al Pacte Nacional per la Llengua i perquè el consistori impulsi «actuacions municipals en defensa del català»

El grup municipal d’ERC, el primer de l’oposició a l’Ajuntament de Sabadell, proposa que els Plens municipals, que ara es fan l’ últim dilluns de cada mes, es tornin a celebrar els últims dijous de cada mes, tal com era costum a la ciutat i tal com és costum, de fet, a la majoria dels consistoris. Els republicans proposen, a més, que els Plens es divideixin en dues sessions: que se’n faci la part resolutiva (els punts de gestió) al matí, i, d’una banda, i, de l’altra, que se’n debati la part de control (bàsicament, les mocions dels grups municipals) a la tarda. Els republicans remarquen els «molts inconvenients» del format actual de les sessions plenàries de l’Ajuntament, que genera una única sessió «llarga i seguida» fins a altes hores de la nit.

Cada Ple, una cursa contra rellotge

El portaveu d’ERC Sabadell, Gabriel Fernàndez, ha apuntat: «El format actual resta qualitat i rellevància als Plens, que ara són un tràmit, una cursa contra rellotge, en moltes ocasions. Dificulta la negociació dels punts a aprovar i de les mocions dels grups municipals atesa la proximitat del cap de setmana, sense cap dia hàbil anterior a la sessió. No ajuda el debat, la participació i el seguiment dels diversos actors que hi intervenen o que el segueixen; especialment, de les persones i entitats que hi són presencialment. Fa que les mocions s’exposin i es debatin, molt sovint, a altes hores de la nit i a correcuita; recordem que sol haver-n’hi mitja dotzena (l’Ajuntament actual té set grups municipals). I, finalment, també i sobretot, aquestes sessions llarguíssimes són difícilment compatibles amb unes condicions de treball idònies i amb la conciliació personal i familiar de ciutadans, entitats, electes, funcionaris, tècnics i periodistes».

Un canvi de format que ve del 2019

En aquesta primera meitat del mandat (des de mitjan 2023), els Plens ordinaris mensuals de l’Ajuntament de Sabadell, màxima representació dels veïns de la ciutat i màxim òrgan de sobirania municipal, se celebren, per regla general, cada últim dilluns de mes a les 17 h. El mandat anterior (2019-2023), les sessions plenàries es feien el primer dimarts de cada mes.

La majoria dels consistoris del país, però (especialment, els ajuntaments de ciutats semblants), celebren els Plens ordinaris els últims dijous de mes, que és el que també feia Sabadell fins al 2019.

Les decisions del 2019 i del 2023 estaven condicionades, segurament, per la voluntat de facilitar la participació d’alguns membres de la corporació en els Plens d’altres cambres.

Suport al Pacte Nacional per la Llengua

ERC Sabadell també presenta a la Junta de Portaveus de demà dimecres una altra moció; en aquest cas, perquè l’Ajuntament expressi «el suport de l’Ajuntament de Sabadell al Pacte Nacional per la Llengua com a instrument estratègic per protegir, incentivar i augmentar l’ús del català a tots els sectors de la societat». Els republicans sabadellencs també volen «refermar el compromís del consistori amb la promoció activa de la llengua catalana com a llengua de servei, acollida, cultura i convivència, i amb els valors d’inclusió i cohesió que l’acompanyen».

Aquesta proposta d’Esquerra Republicana a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament també planteja «instar els grups parlamentaris, les institucions públiques i les entitats a sumar-se al Pacte amb el màxim consens i treballant per garantir els drets lingüístics» i «traslladar aquest acord al Parlament de Catalunya, al govern de la Generalitat (Departament de Política Lingüística), a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), a Òmnium Cultural, a la Plataforma per la Llengua i als grups del Parlament».