Avui he estat revisant els detalls del contracte de 220.000€, que aprovarem al març, per mantenir els arbres i els espais verds de la ciutat. I m’ha vingut al cap el primer cop que entrava a la Regidoria d’Espai Públic, al juliol de 2015. Llavors encara no ho sabia, però la situació era de crisi total. Ja ho hem explicat altres cops: equips de treball desmantellats, sense il·lusió i encara xocats pel cas Mercuri; ordinadors del personal obsolets; gairebé zero manteniment de carrers, parcs i arbrat; vuit anys sense comprar autobusos; sense projectes als arxivadors dels departaments per poder executar.
Com que els diners destinats eren tan pocs, no es podien fer contractes de manteniment que contemplessin una revisió planificada de la ciutat i, per tant, s’actuava a cop d’emergència, apagant focs, malbaratant recursos.
Una situació així és sostenible un any o potser dos, però no continuadament durant anys, i la conseqüència és coneguda per tothom i encara la patim. El mur del carrer de l’’Onyar o el de la Plaça de Benjamín García a punt de caure; la Bassa de Sant Oleguer perdent 250.000 litres cada dia; l’asfalt, les voreres, les clavegueres i la xarxa de transport públic al límit del col·lapse.
És per això que la principal feina d’aquest mandat, a Espai Públic, no només ha estat transformar la ciutat, sinó, abans, endreçar la Regidoria. Dotant amb personal els equips de treball , com per exemple a Residus o a Obres Públiques, que tenien uns equips propis d’una vila de 25.000 habitants. Dotant-los d’eines per poder fer bé la seva feina. Dotant-los de recursos econòmics per poder gestionar el dia a dia i desenvolupar nous projectes. Perquè, si prèviament no fèiem tot això, no ens podíem plantejar cap transformació de la ciutat.
Ha estat una tasca lenta, poc agraïda i gens vistosa, excepte potser la renovació d’autobusos. Ja fa dos anys que tenim contractes de manteniment de ferms, voreres i clavegueres. D’aquesta manera, al marge de les actuacions urgents, es pot planificar el manteniment, optimitzant els recursos públics. Les clavegueres són les grans oblidades als pressupostos: com que no es veuen, gastar-hi diners no dona vots. Fins que es fan malbé. Per això estem obrint ara clavegueres que feia vuit o deu anys que no s’obrien. També s’aprovarà properament el contracte de manteniment de fonts (200.000€ anuals durant 4 anys). I seguirem amb la poda d’arbres, la jardineria…
Respecte a ferms i voreres, en unes setmanes començarem a actuar en un total de 112 carrers de la ciutat, amb un projecte de gairebé 2,5M€. Encara no són prou carrers ni prou diners per posar la ciutat al dia. Però serà una primera i important empenta que canviarà la fesomia d’alguns barris com ara Cifuentes o Covadonga.
I això em porta a pensar en els arxivadors dels departaments. En tres anys hem engegat uns 150 projectes, que ara es troben en diferents fases de tramitació (i alguns ja enllestits). Inclouen petites actuacions com la pacificació d’alguns carrers de l’Eixample, la Creueta o La Creu Alta, dignificació d’escales al carrer del Maestrat, a Can Puiggener o al carrer de Góngora, a la Serra d’en Camaró; passos elevats a Campoamor o Torre-romeu; i també grans actuacions com la nova plaça de Navacerrada, la renovació de l’Avinguda de la Concòrdia, el pla de renovació de 150 àrees de jocs infantils, la nova plaça d’Espanya, el carrer de Sant Pere, el parc de les Aigües o la plaça de Lisboa. Penso que un regidor responsable ha de deixar feina per fer a qui vingui al darrere en el cas que no sigui ell. No vull que ningú es trobi com jo el 2015.
