L’1 de maig se celebra el Dia Internacional dels Treballadors. Però, quan diem “treballadors”, no només ens referim a l’element objectiu de “aquella persona que treballa”, sinó que, sobretot, es posa èmfasi en un element subjectiu: el de pertinença a una classe social que reivindica una millora en les seves condicions laborals i, per tant, en les seves condicions de vida.
És, per tant, un dia festiu per a tothom, però, en particular, és un dia significatiu per a aquells que no es conformen amb el món que els ha tocat viure i que lluiten per acabar amb les injustícies que des del poder econòmic —i, segons com, el polític— s’imposa a la majoria de la població que viu amb menys recursos, i coneixem com a classe treballadora. Així va néixer aquesta celebració i així s’ha desenvolupat al llarg de la història.
I la clau de tot això, el repte, o —més important— allò heroic és en el verb. LLUITAR. Deien els versos de Miguel Hernández: “Quien se para a llorar, quien se lamenta contra la piedra hostil del desaliento, quien se pone a otra cosa que no sea el combate, no será un vencedor, será un vencido lento”.
Reivindiquem el Primer de Maig com el dia de les reivindicacions, lluitem el Primer de Maig com el dia de les lluites, homenatgem el Primer de Maig com un dia d’homenatge als qui ens van precedir, els qui ens acompanyen i els qui ens succeiran en el camí de l’anhelada justícia social.
Individualment i col·lectiva. Des d’una individualitat orgullosa, digna, que no transigeix amb els valors miserables de la superficialitat, del consumisme, de l’egoisme. I des de la col·lectivitat.
I aquí vull destacar la importància de la lluita veïnal als barris en els quals resideix majoritàriament aquesta classe treballadora. Perquè, si un dia es va aconseguir que hi arribessin les escoles, els serveis, la sanitat i fins i tot coses tan lògiques avui en dia com el clavegueram, va ser a força de lluitar i de persistir en la lluita. No oblidem. Perquè, si oblidem, ho perdrem.
Som a 1 de maig. Celebrem-ho. Perquè som aquí i perquè guanyarem.
Raül Garcia Barroso, regidor d’Esquerra Republicana
Sabadell, 1 de maig del 2021
