25N: De la conscienciació a la transformació

Des del 2004 el masclisme ha matat més dones que ETA des de 1975 fins a la seva dissolució. Enguany, a l’Estat espanyol, 44 dones assassinades (i milers que viuen amb por),  44 famílies trencades (i milers de persones que les estimaven amb el cor trencat),  44 minuts de silenci (i milers d’hores de dolor).

Violència de gènere, violència vers les dones, violència masclista, violència domèstica… ha canviat la manera de referir-nos-hi a mesura que la societat prenia consciència que aquest ha deixat de ser un problema privat, domèstic, d’algunes dones sense recursos, per passar a ser un afer públic que requereix intervenció pública.

Es pot informar amb eufemismes o mirar de buscar-hi explicacions, però la crua realitat es pot resumir molt clarament: un home assassina una dona. Malgrat tot, la qüestió no és tan senzilla perquè no estem parlant de qualsevol assassí. Estem parlant d’un home a qui la seva víctima havia estimat o a qui es pensava que encara estimava. Amb qui, molt probablement, havia compartit un projecte de vida, una casa, uns fills… I aquest home no era fàcil de denunciar, ni tornar a casa on convivia amb el seu agressor. Per això, perquè les situacions de les dones que pateixen violència són diverses i complexes,  les mesures preventives s’han demostrat insuficients i les penals ineficaces fruit d’una violència institucional que afecta doblement a les dones. I quan ens atrevim a assenyalar el nostre agressor ningú ens garanteix que l’endemà seguim vives.

No ens podem permetre, com a societat democràtica que ha de garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania, que cada any continuem comptabilitzant les dones assassinades, violades, torturades, maltractades. No podem assumir que formi part del nostre dia a dia invertir un minut del nostre temps per recordar la darrera assassinada abans de tornar a la feina. No és suficient. Aquest 25-N recordem que el masclisme és una forma de terrorisme que atemoreix i mata una part de la nostra societat a qui no podem ignorar. Amb una tasca de conscienciació i, a través de la pressió social de totes aconseguirem el canvi institucional i social que necessitem per fer-hi front.

DONES D’ERC SABADELL